parlant parlant...

Com cada dia la Nerina ja m'esperava, ens va asseura i vem començar a parlar, em va explicar que havia anat a celebrar un aniversari d'una néta de 6 anys, em sembla que em va dir, i que es va quedar sorpresa de la quantitat de regals que haviat arribat a rebre aquella nena tan petits. I es que parlant va arribar a la conclusió de que avui en dia la gent vol i vol i vol i no en tenim mai prou, i que abans amb amb la meitat del que tenim ara sobretot els més petits ja en tenien més que suficient. Parlant parlant, vam arribar a Nadal com és normal a aquesta época. ens vam explicar com ho celebrem cada una i em va explicar que feria ella durant les festes i dels regals, tenin en compte la crisis, que ara ja sembla una paraula que hagui de sortir obligatoriament quan es parla del Nadal i del regals...
I com ens passa sempre xerrant xerrant vaig acabar explican´li que els meus pares tenien un botiga de CD i com que estava tan aprop la botiga d'on vivia ella hi anava molt sovint i em va fer il·lusió, no pel fet de que anés a la botiga sino que amb petits detalls i parlant et pots adonar que per molta gent que hi hagi a Manresa en realitat tots estem molt aprop uns amb els altres.

Bé i ara que m'he llegit el bog principal, veig Nerina que se'ns encara feina!
Fins aviat!