Fent el moral de Nadal

Aquest dos últims dies la gemma, la nostra professora i les noies de la residència van acordar que fariem un moral de Nadal amb la nostra parella i el dia 19 presentar-lo davant de tots els avis, així que en hi vam posar, a nosaltres ens va assignar el tema del Nadal a Itàlia, ja que la Nerina és d'allà.

Els primer dia em va estar explicant les tradicions que tenien durant les festes de nadal, jo en vaig prendre algunes anotacions sobre els menjars tradicionals, i les festes així que quant vaig arribar a casa vaig buscar algunes fotos del que vam estar parlant, ja que vaig sopusar que molta gent no sabria que era.

Els segon dia ja ens van portar tot el material i vam començar a pensar com ho podriem fer i amb un moment ja ens hi vam posar i de moment està quednt molt xulu.

aquest últim dia ens va passar volant, ja que em tanta feina com teniem a fer un bon moral se'ns va passar l'estona...

Pel pròxim dia he de portar algunes fotus més per així poder acabar el nostra moral.

parlant parlant...

Com cada dia la Nerina ja m'esperava, ens va asseura i vem començar a parlar, em va explicar que havia anat a celebrar un aniversari d'una néta de 6 anys, em sembla que em va dir, i que es va quedar sorpresa de la quantitat de regals que haviat arribat a rebre aquella nena tan petits. I es que parlant va arribar a la conclusió de que avui en dia la gent vol i vol i vol i no en tenim mai prou, i que abans amb amb la meitat del que tenim ara sobretot els més petits ja en tenien més que suficient. Parlant parlant, vam arribar a Nadal com és normal a aquesta época. ens vam explicar com ho celebrem cada una i em va explicar que feria ella durant les festes i dels regals, tenin en compte la crisis, que ara ja sembla una paraula que hagui de sortir obligatoriament quan es parla del Nadal i del regals...
I com ens passa sempre xerrant xerrant vaig acabar explican´li que els meus pares tenien un botiga de CD i com que estava tan aprop la botiga d'on vivia ella hi anava molt sovint i em va fer il·lusió, no pel fet de que anés a la botiga sino que amb petits detalls i parlant et pots adonar que per molta gent que hi hagi a Manresa en realitat tots estem molt aprop uns amb els altres.

Bé i ara que m'he llegit el bog principal, veig Nerina que se'ns encara feina!
Fins aviat!